Vivències de 10 reportatges

Ja d’adolescent, volia treballar en alguna feina que tingues relació amb l’escriptura en imatges. Primer Lluís Podadera Artero va ser la fotografia, però malauradament no vaig poder o saber convertir l’afició en professió. Tampoc vaig ser prou espavilat com per entrar en el món del cinema i, l’únic que vaig fer, va ser algun curt que sortosament se l’ha endut el vent. Ja entrat en la trentena, treballant en una empresa multinacional fabricant de laminats de PVC, la casualitat em va portar a descobrir que s’estava formant una nova televisió a Catalunya. Va ser aleshores quan vaig deixar la feina, vaig aprovar les oposicions de TV3 i en vaig convertir en ENG. ENG és la sigla en anglès de Electronic News Gathering, que més o menys vol dir captador electrònic de noticies. Va ser un canvi radical en la meva vida, que em va portar a experimentar vivències molt enriquidores i a gaudir i patir experiències que van conformar la meva escala de valors. Molts vegades pensava: Faig el que més m’agrada i a sobre em paguen! Com a reporter vaig participar en els telenotícies i diferents programes informatius. Anys més tard, com a realitzador, vaig treballar en programes d’informació social, cultural, econòmics... Vaig passar per tots els àmbits d’informació menys per l’esportiva. En aquest llibre explico com vaig viure els deu reportatges que considero més interessants: Com vaig sospitar de l’honestedat d’un home que durant la Segona Guerra Mundial va fer de doble espia. Com vaig ser testimoni del patiment d’un país desbastat per una llarga sequera. En una entrevista nocturna, rodejat de fusells, vaig veure l’esguard d’un home convertit en mite. Vaig caminar entre les runes d’un terratrèmol mentre la Unió Soviètica s’estava ensorrant. Vàrem explicar com una voluntat política estava acabant amb el Ladino, la llengua dels jueus expulsats d’Espanya. El bisbe Pere Casaldàliga em va regalar el seu afecte i la seva visió revolucionaria de l’església Catòlica. Vaig acompanyar a joves voluntaris de MsF mentre posaven en risc salut i feina i en vaig estremir en contemplar com l’odi pot néixer ràpidament entre comunitats amigues. No pretenc ensenyar res, senzillament explico com vaig viure i que vaig aprendre fent una feia que em va fer viure intensament.